L'Acord de 9ª de Dominant
1. ELS ACORDS DE 9ª
Es formen afegint una 3ª a l'acord de 7ª. En aquests acords hi ha 2 dissonàncies, la 7ª i la 9ª.
Alguns tractadistes consideren la 9ª com a nota estranya (retard o apoggiatura). Només els acords sobre la dominant tenen reconeixement clàssic.
2. L'ACORD DE 9ª DE DOMINANT
Amb respecte a la 9ª i l'interval entre fonamental i 9ª val lo dit per la 7ª. Aquests acords es fan servir la majoria de cops amb la 9ª preparada.
A 4 parts es suprimeix la 5ª de l'acord.
És amb la 9ª a la soprano com millor resulta aquest acord. De no ser així, la 9ª haurà d'estar més alta que la fonamental i a distància de 9ª com a mínim.
Han d'evitar-se les 8es retardades per resolució de la 9ª. Recordi's que la 9ª a l'igual que la 7ª resol baixant de grau.

3. L'ACORD DE 9ª MAJOR I MENOR DE DOMINANT
La 9ª Major és forma sobre el V grau del Mode Major, i la 9ª menor sobre el V grau del mode menor harmònic.
Els seus xifrats són: G9 i Gb9.
E.D. 1ª Inversió 2ª Inversió 3ª Inversió

La seva resolució principal és sobre l'acord de tònica.
a) Estat Directe → Estat Directe/2ª Inversió
b) 1ª Inversió → Estat Directe
c) 2ª Inversió → 1ª Inversió
d) 3ª Inversió → 1ª Inversió

La resolució anticipada de la 9ª consisteix en convertir-lo en 7ª de dominant. Molt utilitzada en la cadència conclusiva.

Es pot passar d'un acord de dominant o sensible al de 9ª o viceversa. Per a efectes d'anàlisi no es considera que hi hagi un canvi d'acord sinó la funció de dominant prolongada.

Són possibles altres resolucions

4. ELS ACORDS DE 9ª SOBRE ELS ALTRES GRAUS
Pertanyen a una estètica diferent al llenguatge harmònic tradicional, o bé dintre d'aquest s'interpreten les 9es com a notes estranyes (retards o apoggiatures).
Paco Salavert